Un tros de fang

Tu no saps com em fas sentir,
com un ninot vora la caixa,
tant petit, insignificant,
a les teves mans, un tros de fang.
Tu no saps com em fas sentir,
com un idiota, que compta el temps perdut
entre un ja ens veurem i un avui no puc.

Tu no saps reconèixer en mi,
el què tinc d’or et sembla una llauna,
jo m’arrugo i vaig oxidant-me.
El que trobo dolç a tu t’amarga,
i per allargar la tonteria,
el què ens cremava avui està ofegant-me.

Tu no saps com em fas sentir,
tu no saps com em fas sentir,
tu no saps com em fas sentir…

Mishima.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada