Negre sobre blanc

Algú ha pensat el perquè del blanquejat del paper de cul? Cal que sigui tant impecable un objecte amb destí final refregada ojete nui? De petit recordo haver-ne vist de color rosa o blau cel… Val, podria ser una justificació evitar l’estil quecu (com el de les rajoles del meu wc), però no m’acaba de convèncer.
Potser per saber que tens el cul net quan després de la última refregada el paper continua blanc? però no tothom el mira… i segurament sense blanquejar-lo també es reconeixeria net.
Per sort no tot el món en gasta i fa servir altres mètodes més higiènics i efectius com l’aigua amb sabó. Si els xinos n’utilitzessin ja no hi haurien boscos al planeta.
Quan buscava pis, un agent immobiliari davant un lavabo sense bidet em va intentar convèncer que ja no estaven de moda, que la gent no els feia servir. La moreneta va xisclar horroritzada. El ruscus és una moda passatgera? ja m’he tornat a desviar del tema… no em centro… em pica.

Submarinant

Titu

No es pot fer tot… entre les immersions i intentar sel·leccionar les fotos d’Islàndia he abandonat completament la meva tofa cibernauta. Potser és que no tinc res a dir? mmmm deu ser això? m’hauré de deprimir? potser si no se’m passa la febre abans del cap de setmana m’ho plantegi.

Ulls en blanc

Ha començat el partit d’en Nadal contra el Federer i he anat a fer la migdiada, que no m’aguantava, pensant que ja em despertaria abans que s’acabés. Encara no s’ha acabat però el partit està aturat per pluja.
Mentres dormia s’ha repetit un fet habitual en alguns dels somnis que recordo: la impossibilitat de veure-hi clar. En aquest cas el meu ego s’ha transformat amb en Rafael Nadal. Em trobava a l’estudi de casa els pares buscant no se què en una de les pauses del partit. Estava perdent dos sets a zero i tot i que m’era igual perdre el tercer i últim, em veia amb la impossibilitat de jugar-lo. Anava d’un costat a l’altre i les parpelles em pesaven, no podia obrir bé els ulls. Fins i tot em menjava un plàtan mentre tenia una conversa amb en Federer amb un anglès macarrònic “I think this will be your sixth Wimbledon” intentant ocultar que no m’hi veia del tot bé… Ell em preguntava que què feia, que ja tardava a anar a jugar… i jo me n’anava al lavabo a mirar-me al mirall. Els meus ulls estaven en blanc, molt petits, per més que m’hi esforcés no aconseguia obrir-los… i allà fora tot el públic esperant-me.

Està ocupat?

Res, al final m’he despertat amb la vista una mica borrosa, com en el somni, i en Rafa estava guanyant dos sets a zero… res a veure amb el meu somni… Per sort no sóc un vident invident.

Passar pel tubu

– Señor Antoni? Puede pasar… Coja los mandos y mantenga las rallitas dentro de su caminito.
… pantalla superada.
– Vuelvalo a hacer (mentrestant ella de txàtxara).
… pantalla superada i apareix un menú amb més jocs, però apareix una altra dona i se m’emporta a una altra sala. Mala puta, no m’ha deixat jugar als altres jocs.
– Tápese un ojo y deletree.
– V A Y A T I M O
– Muy bién, ahora el otro ojo.
– No lo veo, lo tengo un poco miope.
– Bueno, el carné es para coche, no? si fuera para camión debería llevar gafas.

Don JENNY BUENO KOPPEL, Director del centro de reconocimiento de conductores CENTRO MEDICO LLUCMAJOR, S.A.
INFORMA:
Que Don TONI TOFA, D.N.I.nº 77915054-R, nacido el 22/10/1977 se ha sometido al reconocimiento facultativo pertinente de las aptitudes médicas y psicológicas necesarias para la PRÓRROGA del permiso o licencia de conductores de la clase B de conformidad con lo establecido en el Real Decreto 1598/2004, de 02 de Junio, y visto el dictamen POSITIVO se le considera APTO para PRORROGAR el permiso o licencia de conducción ORDINARIO correspondiente.

42 euracos!

camina cap a la llum...

Menys de cinc minuts, 42 euros.
No he matat a ningú, APTE.

Netejavidres…

Lameumare em va regalar uns estris per netejar els vidres del pis, que no són pocs i feien basarda del temps que feia que no eren transparents, crec que uns tres o quatre anys… Netejar-los i deixar-los impecables ha estat motiu de satisfacció després de dedicar-hi un dia sencer. Ara la pluja em permetrà repetir l’experiència…

Seré jo el culpable de la sequera? havia d’haver rentat els vidres abans?

Partícules? tengui. Aigua? falti?

Pitjo l’interruptor vermell del lladre, el de l’ordinador, el de la pantalla (el del ratolí no ve a cuentu, que va a piles, però que carrego a l’entxufe, això sí), tot fa llum i soroll de ventilador i després d’uns quants clics i unes quantes tecles estic escribint això això això això i m’he atrapat. Hauré de canviar de paràgraf a veure si m’esquivo.

Obro l’aixeta i surt la mateixa aigua de sempre, amb el gust bo de Nou Barris, que crec que ha de venir del Ter perquè té el mateix gust que quan vivia a Amer. És mentida això que diuen que la barregen perquè tota l’aigua de Barcelona tingui el mateix gust… uns quants barris més avall fot fàstic. Ara m’he esquivat massa, ja m’he perdut.

Res, que tenim aigua i electricitat, tota la que necessitem a la gran urbe. Molt bonico tot plegat.

partícules...

Aigua enriquesida ens portaran.

Pulpito a la gallega?

Pop

És brutal quan nedant entre roques, mirant les gorgònies, garotes i peixicus, topes amb la mirada camuflada d’un pop. Notes que fa estona que t’ha vist i t’estudia. Quan intueix que li vols mal es tensa i es torna blanc, sempre amb la mirada fixa, preparat per deixar un núvol de tinta, fer quatre braçades (de vuit) i posar-se a un altre roca mimetitzant-se instantàniament. És increïble, no entenc com hi ha gent que els clava l’arpó al mig dels ulls, cara a cara, apagant la seva mirada intel·ligent.

Sí, a mi també m’agrada el pop a la gallega…