Hi ha un advance i un després

A les mires del cel,
ones ultraviolades, infraroges.
Entre el submarinista i el peix que no sap on va,
entre els ossos calcificats, cèl·lules.
Bullen partícules d’H2O al sòtil despintat,
entre sistemes solars, entre l’espai perdut.
L’astronauta camina amb la seguretat de saber
que els ampers són el voltatge partit per la resistència.
Camina sense escrúpols per ser com és,
i no s’expressa obertament perquè no pot.
És així, l’astronauta,
i es mira el cel desconcertat:
ones alfa, ones gamma.

Càpsula d’emergència. Joan Miquel Oliver.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.