Arxiu mensual: setembre de 2007

Les Retrouvailles

Publicat el per
3

Torno a tenir càmera subaquàtica!
Mini-vaqueta

Vaqueta suïssa – Peltodoris atromaculata

Va ser una epopeia trobar la ixus60 per la carcassa que tenia… bé, l’epopeia era trobar-la a un preu decent, que els cabrons del Fotoprix venien la última a quasi el mateix preu que la última versió… Després de diverses puges frustrades a l’ebay vaig acabar trobant una oferta a una web d’intercanvis que es diu krakoa. 160 euros amb una bateria de recanvi i una tarja de 2gb, i encara amb un any i mig de garantia… Tot preparat per a un nou assassinat de la carcassa? doncs de moment sembla que no, sembla que encaixen perfectament…

Cal dir que la preparació de la càmera + carcassa frega la paranoia, el dia abans poso la carcassa buida dins una galleda i hi passa la nit per comprovar l’estanqueitat i al matí hi poso la càmera i ho torno a probar una i un altra vegada a la cerca de la més mínima filtració… També s’ha de posar una silicona a la goma de la junta (ni poca ni massa) i vigilar que no hi quedi cap pel ni cap granet de sorra. A un foro vaig llegir que recomanaven no obrir la carcassa entre immersions, que si hi havia una gota d’aigua a la junta pot provocar cristalització de sals que farien perdre l’estanqueitat. Evidentment tampoc me la torno a posar a la butxaca del jacket a l’hora de saltar del barco… avui li he donat al capità i després de saltar me l’ha donada…

Vaja, que de moment deixo estar el curs d’aquarel·la… Estic molt content amb alguna de les fotos que he fet…

On Cristu va perdre l’espardenya…

Publicat el per
4

Com aprofitar un pont de quatre dies? doncs anant on Cristu va perdre l’espardenya i amagar-se sota terra…
Bé, tampoc és això, però anar a Cotiella, al massís d’Armenya té lu seu… Aquesta vegada no hi havia helicòpter i pujar fins allà dalt, doncs bueno… sues una mica la cansalada… tot sigui per les aficions de la tofa… (perquè és ella… té personalitat pròpia).
Un cop allà dalt tot és bucòlic, cap arbre a la vista, aigua a una hora llarga caminant, roques que cauen, forats per explorar, voltors i corbs esperant el seu torn…

Resultats de la jornada: allargar cinquanta metres la topografia d’un avenc i trobar una galeria nova i un pou en un altre. Tot pel mòdic preu d’empastifar-se de merda de corb i passar vuit hores sota terra a uns 2-4 graus de temperatura respectivament. Molt acollidor, diàfan, amb moltes possibilitats…
L’últim dia el vam passar buscant nous forats i revisant els vells viam si s’havia fos el gel i es podia passar millor.

Bé, tot i aquest retrat fastigós l’entorn d’allà dalt és una passada, les nits amb un cel ple d’estels i un silenci que només el trenca alguna esquella de cabra amb insomni. Suposo que falta curtir-me com el Ramon i l’Oriol per no fer tant el ploramiques, però crec que el temps lliure que queda d’estiu i tardor el passaré relaxat sota l’aigua mirant peixicus. Ja em curtiré l’any que ve…