Enllaços
Galeria
Mar Menuda, Tossa de Mar. 1m. 12ºC.
Mar Menuda, Tossa de Mar. 1m. 12ºC.
Aidablennius sphynx
3
Arxiu mensual: març de 2011
Observacions a la Mar Menuda, 27 de març
Per intentar que això no quedi aturat (altres grocs estan ocupats), escriuré les observacions fetes per l’Eli i un servidor, per variar una mica a la Mar Menuda de Tossa de Mar.
El temps no acompanyava gaire i tot i que la visibilitat no era pèssima, els núvols foscs feien que semblés una immersió de tarda-vespre. Tot i això no ens podem queixar de la quantitat d’espècies observades (20), la majoria a menys de 15 metres de fondària, amb una mica més de llum.
Al precoraligen, immers en la foscor, no varem aconseguir veure la infal·lible Thuridilla hopei, però va aparèixer una Berghia coerulescens.
Diaphorodoris luteocincta reticulata.
Com a observació destacable cal mencionar la presència de nombroses Cuthona ocellata de diverses mides.
També vam trobar les dues varietats de Diaphorodoris luteocincta, la reticulata i l’alba (la primera no gaire freqüent).
La llista:
- Aplysia parvula
- Berghia coerulescens
- Bosellia mimetica
- Calmella cavolini
- Caloria elegans
- Cratena peregrina
- Cuthona caerulea
- Cuthona ocellata
- Diaphorodoris luteocincta
- Diaphorodoris papillata
- Doto koenneckeri
- Elysia viridis
- Facelinopsis marioni
- Flabellina pedata
- Hypselodoris orsinii
- Hypselodoris villafranca
- Marionia blainvillea
- Polycera quadrilineata
- Trapania maculata
- Tritonia striata
Eli i Toni.
Importat del Blog del GROC.
Susqueda
Feia molts anys que el nivell de l’embassament de Susqueda no arribava als sobreeixidors. No se quantes vegades ho he vist, però crec que es podrien comptar amb els dits d’una mà. La darrera vegada va ser al 1996, l’any que vaig anar a viure a Barcelona.
Estava estudiant per pujar nota per la selectivitat i vivia a casa el meu germà, que m’havia acollit perquè m’anés situant a la ciutat. No recordo el moment exacte, però se que quan vaig saber que l’aigua passava per damunt la presa vaig agafar la Teisa cap a Amer per poder-ho veure. És un moment especial, no se què té, el rugit i la força de l’aigua saltant i picant al fons de la presa… mirar aigües amunt des del mig de la presa i imaginar-te que estàs nedant contra corrent, intentant salvar la vida i no caure daltabaix… o més realista, veure un tronc flotant, movent-se a poc a poc, però cada vegada més ràpid fins que passa per sota i cau avall.
Aquesta vegada em vaig haver d’esperar a divendres i confiar que encara saltaria aigua. Vaig sortir a les 3 de la feina, dinar ràpid i cap a Susqueda! Hi va haver sort, però la làmina ja era primeta i es feia fosc. De totes maneres, si hi hagués pujat dissabte no ho hauria vist.
Espero no haver d’esperar 15 anys més per tornar-ho a veure.
Ah, el meu pare em sembla que encara hi treballava al 1996…
Marthasterias glacialis
Enllaços
Galeria
Punta del Romaní, l’Escala. 18m. 11ºC.