El passat cap de setmana ha estat molt productiu respecte la observació de noves espècies d’opistobranqui per la meva col·lecció (bimbos).
Dissabte vaig anar a l’Ullastre III amb l’H2O a fer la immersió mensual del conveni que hi tenim amb el GROC. Em va tocar fer de guia a un dels nous socis, en José Maria Báñez, però no vam trobar gaire varietat d’espècies. Tot i això vam tenir la sort de veure per primera vegada un Colpodaspis pusilla, un cefalaspideu molt rar de trobar (de moment, potser ara que l’hem vist…). Del GROC només l’havia vist en Xavi Lindo justament un mes enrere, a es Caials.
El diumenge vaig anar fins a l’Étang de Thau, a França, prop de Montpelier. Són prop de tres hores d’anada i tres de tornada, però per sort vaig poder pujar amb en Xavi i l’Eva i compartir les despeses del peatge i el combustible (una bona clavada). El GROC organitzava una expedició de tot el cap de setmana on hi van assistir unes 25 persones.
Vam arribar a les deu del matí als apartaments on s’allotjava la gent que hi havia passat dos o tres dies. No havien pogut fer immersió a le Ponton, objectiu de la sortida, ja que havia bufat fort el vent i l’estany en aquest punt estava mogut. Però diumenge bufava tramuntana i le Ponton està al nord, o sigui que l’aigua estava en condicions.
Per arribar a l’aigua s’havia de caminar uns 500 metres amb tot l’equip carregat. Els més espavilats (uns quants) portaven carretó… M’ho apunto a la llista de coses a comprar.
Caminant al costat d’un canal s’arriba a un espigó amb un far, punt on vam iniciar la immersió. Hi ha poca fondària, entre 5 i 8 metres, i el fons és ple de fang, o sigui que si no vigiles amb l’aleteig en pocs segons et quedes sense visibilitat al mig d’un núvol de partícules. És difícil controlar la pròpia flotabilitat, i impossible la dels companys… o sigui que al final, per intentar fer fotos amb visibilitat, cadascú havia d’anar a la seva bola. Fàcilment es sabia quin racó havia estat visitat i quin no 😛
A la primera immersió vaig veure quatre espècies noves per mi: Polycera hedgpethi, Doris verrucosa, Facelina bostoniensis i Berthella plumula.
També vaig trobar una Jorunna tomentosa molt grossa, una Facelina auriculata (molt semblant a la Facelina bostoniensis), moltes Aplysia punctata copulant i amb postes, Elysia viridis enormes i moltes Dendrodoris limbata també gordetes.
El què és curiós és que algunes d’aquestes espècies normalment les havia trobat amagades a sota les pedres o en immersions nocturnes. Suposo que les característiques de l’estany, amb poc intercanvi d’aigua amb el mar i menys peixos, fan que aquests opistobranquis no tinguin competidors ni depredadors.
Després de 107 minuts d’immersió i sortir amb un somriure d’orella a orella, tocava anar fins al cotxe a canviar de botella. Es va fer llarga la caminada… Vam agafar forces menjant una mica i Sant Tornemi!
A la segona immersió vaig dedicar-me a buscar Haminoea, que en Guillem i la Irene m’havien dit que se n’hi feien i ells al matí n’havien vist. Vaig complir l’objectiu! Haminoea navicula i Haminoea exigua, dos bimbos més! Però no acabava aquí la cosa… Estany endins vaig trobar unes quantes Philine quadripartita, un opistobranqui que encara no s’havia vist durant el cap de setmana i que ni tan sols teníem a la guia del GROC (la Polycera hedgpethi tampoc).
Un cop a casa, revisant les fotografies vaig fer l’últim bimbo! Es veu que una de les Haminoea no ho era, era una Akera bullata! un anaspideu que també s’enterra com les Haminoea (cefalaspideus).
Resumint, en un cap de setmana 9 BIMBOS! Dubto que ho torni a fer cap més vegada a la meva vida… (en aigües del Mediterrani).
