Tornant a l’aigua!

El carnet que em vaig treure després del darrer post escrit en aquest blog va ser el de pare, avui fa disset mesos. Ja m’imaginava que no podria anar tant a l’aigua, que no tindria temps, però no em pensava que no ho trobés a faltar, o fins i tot em fes mandra, però és el que té quan de sobte apareix la cosa més important de la teva vida… Em podria esplaiar i fins i tot fer un blog especial per explicar els canvis a la meva vida (i sobretot la d’en Jan) durant aquest temps, però les coses personals me les guardo de moment 😛

Bé, un canvi que sí que afecta al contingut del blog és que hem anat a viure a Mallorca, a un poble amagat darrera la serra de Tramuntana, Sóller, i escric des de les golfes d’una casa situada als afores del poble. Diguem que estic aïllat del tot 🙂

Centrant-me amb el títol del post, estem començant a controlar millor el temps lliure i gràcies a l’Aurora i que en Jan es distreu amb qualsevol detall que l’envolta, he pogut tornar a l’aigua. Aquesta darrera setmana n’he fet dues de costa molt interessants… La primera buscant Oxynoe olivacea a la punta d’Alcanada (prop del Port d’Alcúdia) i la segona al port de Sóller, per veure si hi ha opistobranquis i valorar si val la pena fer-hi un seguiment periòdic (trobo a faltar Tossa de Mar, snif).


Illa d’Alcanada

A Alcanada no vaig tenir èxit amb la recerca de l’Oxynoe, però sí que vaig trobar una posta d’aquesta espècie, o sigui que tocarà tornar-hi a anar un altre dia. Durant més de 70 minuts només vaig veure dos exemplars d’opistobranqui (per sort de dues espècies diferents): Elysia timida i Petalifera petalifera.

Petalifera petalifera

Al Port de Sóller, a només tres metres de fondària, sobre un fons de còdols i posidònia vaig trobar cinc espècies en cinc minuts. L’eufòria de l’èxit em va portar a continuar buscant mar endins, on vaig tornar a la crua realitat del desert mallorquí d’opistobranquis.

De totes maneres, centrant-me en el fons de pedres crec que en tinc per fer un transsecte i anar mirant l’evolució de les espècies al llarg de l’any. A veure quantes en trobo la propera vegada si hi dedico tota la immersió.

Les espècies que vaig trobar van ser Elysia timida, Flabellina pedata, Onchidoris neapolitana, Felimida luteorosea i Spurilla neapolitana. De les dues primeres n’hi havia a patades, de les altres només un exemplar.

Durant el meu passeig al desert vaig trobar per primera vegada un verat volador (Dactylopterus volitans), molt guapo, però no va deixar que li fes una foto tranquil.

Dactylopterus volitans
Dactylopterus volitans (Verat volador o xoriguer)

Cap de setmana bimbero!

El passat cap de setmana ha estat molt productiu respecte la observació de noves espècies d’opistobranqui per la meva col·lecció (bimbos).

Dissabte vaig anar a l’Ullastre III amb l’H2O a fer la immersió mensual del conveni que hi tenim amb el GROC. Em va tocar fer de guia a un dels nous socis, en José Maria Báñez, però no vam trobar gaire varietat d’espècies. Tot i això vam tenir la sort de veure per primera vegada un Colpodaspis pusilla, un cefalaspideu molt rar de trobar (de moment, potser ara que l’hem vist…). Del GROC només l’havia vist en Xavi Lindo justament un mes enrere, a es Caials.

El diumenge vaig anar fins a l’Étang de Thau, a França, prop de Montpelier. Són prop de tres hores d’anada i tres de tornada, però per sort vaig poder pujar amb en Xavi i l’Eva i compartir les despeses del peatge i el combustible (una bona clavada). El GROC organitzava una expedició de tot el cap de setmana on hi van assistir unes 25 persones.

Vam arribar a les deu del matí als apartaments on s’allotjava la gent que hi havia passat dos o tres dies. No havien pogut fer immersió a le Ponton, objectiu de la sortida, ja que havia bufat fort el vent i l’estany en aquest punt estava mogut. Però diumenge bufava tramuntana i le Ponton està al nord, o sigui que l’aigua estava en condicions.

Per arribar a l’aigua s’havia de caminar uns 500 metres amb tot l’equip carregat. Els més espavilats (uns quants) portaven carretó… M’ho apunto a la llista de coses a comprar.

Caminant al costat d’un canal s’arriba a un espigó amb un far, punt on vam iniciar la immersió. Hi ha poca fondària, entre 5 i 8 metres, i el fons és ple de fang, o sigui que si no vigiles amb l’aleteig en pocs segons et quedes sense visibilitat al mig d’un núvol de partícules. És difícil controlar la pròpia flotabilitat, i impossible la dels companys… o sigui que al final, per intentar fer fotos amb visibilitat, cadascú havia d’anar a la seva bola. Fàcilment es sabia quin racó havia estat visitat i quin no 😛

A la primera immersió vaig veure quatre espècies noves per mi: Polycera hedgpethi, Doris verrucosa, Facelina bostoniensis i Berthella plumula.

També vaig trobar una Jorunna tomentosa molt grossa, una Facelina auriculata (molt semblant a la Facelina bostoniensis), moltes Aplysia punctata copulant i amb postes, Elysia viridis enormes i moltes Dendrodoris limbata també gordetes.

El què és curiós és que algunes d’aquestes espècies normalment les havia trobat amagades a sota les pedres o en immersions nocturnes. Suposo que les característiques de l’estany, amb poc intercanvi d’aigua amb el mar i menys peixos, fan que aquests opistobranquis no tinguin competidors ni depredadors.

Després de 107 minuts d’immersió i sortir amb un somriure d’orella a orella, tocava anar fins al cotxe a canviar de botella. Es va fer llarga la caminada… Vam agafar forces menjant una mica i Sant Tornemi!

A la segona immersió vaig dedicar-me a buscar Haminoea, que en Guillem i la Irene m’havien dit que se n’hi feien i ells al matí n’havien vist. Vaig complir l’objectiu! Haminoea navicula i Haminoea exigua, dos bimbos més! Però no acabava aquí la cosa… Estany endins vaig trobar unes quantes Philine quadripartita, un opistobranqui que encara no s’havia vist durant el cap de setmana i que ni tan sols teníem a la guia del GROC (la Polycera hedgpethi tampoc).

Un cop a casa, revisant les fotografies vaig fer l’últim bimbo! Es veu que una de les Haminoea no ho era, era una Akera bullata! un anaspideu que també s’enterra com les Haminoea (cefalaspideus).

Resumint, en un cap de setmana 9 BIMBOS! Dubto que ho torni a fer cap més vegada a la meva vida… (en aigües del Mediterrani).

  1. Colpodaspis pusilla
  2. Polycera hedgpethi
  3. Doris verrucosa
  4. Facelina bostoniensis
  5. Berthella plumula
  6. Haminoea navicula
  7. Haminoea exigua
  8. Philine quadripartita
  9. Akera bullata

Matí i tarda a la Mar Menuda

Aquest dissabte vaig fer una doble immersió a Tossa de Mar, una al matí amb en Guillem i l’altra a la tarda tot sol.

Tossa

A la primera immersió vam decidir anar més enllà de l’illa, fent una nedada d’uns 10-15 minuts a uns 10 metres de fondària, sense perdre el temps. No hi havia estat mai i hi ha un fons amb diferents parets de roca alternades amb sorra a uns 25 metres de fondària.

No vam veure res destacable, i molts pocs opistobranquis, la majoria Cratena peregrina no massa grans. Bé, vaig trobar una Felimare picta, que sempre és maca de veure, però per variar no vaig poder-li fer cap foto bona.

Havent dinat en Guillem es va rajar perquè tenia mal de cap. Jo vaig fer la segona en plan tranquil, seguint la ruta de sempre, resseguint les parets de la banyera mar endins i després desviant-me cap a l’illa, travessant la sorra fins a l’escletxa amb gorgònies blanques, per finalment anar tornant.

Eubranchus farrani
Eubranchus farrani.

Llistat (només matí / només tarda)

  1. Berghia coerulescens
  2. Bosellia mimetica
  3. Caloria elegans
  4. Cratena peregrina
  5. Cuthona caerulea
  6. Diaphorodoris luteocincta
  7. Diaphorodoris papillata
  8. Elysia timida
  9. Eubranchus farrani
  10. Facelina rubrovittata
  11. Facelinopsis marioni
  12. Felimare picta
  13. Flabellina affinis
  14. Flabellina pedata
  15. Limacia clavigera
  16. Placida dendritica
  17. Tritonia nilsodhneri
  18. Tritonia striata

En Guillem a més a més va veure Thuridilla hopei, Doto koenneckeri, Peltodoris atromaculata i Felimare villafranca, per tant 22 espècies d’opistobranqui, tot i que encara hi ha molt pocs exemplars… falta que la temperatura baixi una mica 😛

Caloria elegansCaloria elegans.

 

Darrera immersió de l’any a la Mar Menuda

Dilluns passat en Miquel Codina i un servidor vàrem anar a acomiadar l’any a Tossa de Mar.

Sembla que les baixes temperatures està consolidant l’abundància d’opistobranquis, no tenim dades, però en vàrem veure molts 😉 Potser es pot destacar l’abundància de Facelinopsis marioni a les parets de l’inici de la immersió, bastant comunes en aquest punt, tot i que a l’estiu gairebé havien desaparegut.

Del total d’espècies observades cal destacar l’Umbraculum umbraculum que ja havia fotografiat la Senda Jiménez el dia 8 de desembre al mateix punt (no sabem si és el mateix exemplar).

Umbraculum umbraculum

Altres observacions destacables són un Chromodoris purpurea, una Flabellina lineata i dues Marionia blainvillea.

El llistat:

  1. Chromodoris purpurea
  2. Cratena peregrina
  3. Cuthona caerulea
  4. Cuthona genovae
  5. Diaphorodoris luteocincta
  6. Diaphorodoris papillata
  7. Elysia timida
  8. Facelina rubrovittata
  9. Facelinopsis marioni
  10. Flabellina lineata
  11. Flabellina pedata
  12. Hypselodoris villafranca
  13. Marionia blainvillea
  14. Peltodoris atromaculata
  15. Placida dendritica
  16. Thuridilla hopei
  17. Trapania maculata
  18. Tritonia nilsodhneri
  19. Umbraculum umbraculum

Podeu veure més fotos al facebook.

Importat del Blog del GROC.

Mostreig a la posidònia de Mataró

El passat diumenge 3 de juny alguns membres del GROC vàrem realitzar un mostreig al litoral de Mataró, en aquest cas a la praderia de posidònia de Can Bou, situada entre 18 i 20 metres de fondària.

El mostreig es va fer alhora que el seguiment anual de la praderia de posidònia, organitzat per la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques (SPAS) dins el projecte Alguer de Mataró, iniciat fa 16 anys.
Com que va venir un equip de TV3, podeu veure-ho molt ben explicat al telenotícies via 3alacarta.

Aquesta vegada vàrem acompanyar a en Josep Lluís Peralta, coordinador dels mostreigs del GROC a Mataró, en Miqui Rosa, la Senda i un servidor.

Durant els primers 30 minuts va regnar la desesperació al no trobar cap exemplar d’opistobranqui… jo ja em temia el pitjor, però em resistia a anar a provar sort cap a la sorra, tot i que en Josep Lluís el dia anterior hi havia vist 14 Aglaja tricolorata, espècie que encara se’m resisteix 😛

Finalment, en comptes de buscar a les tiges de les plantes, on habitualment s’amaguen alguns opistobranquis, vaig optar per passejar-me per sobre les fulles de posidònia… i bingo! una taqueta de color taronja i negre damunt el verd de la posidònia! una Placida cremoniana!
Aquesta espècie és poc freqüent, però l’any anterior també havia aparegut a un dels primers mostreigs de Mataró. De seguida va aparèixer en Josep Lluis, que es va alegrar per la troballa ja que per ell era un BIMBO!

Placida cremoniana

Mentrestant en Miqui i la Senda van trobar una Cuthona genovae i dues Chromodoris krohni:

Cuthona caerulea  Chromodoris krohni

Una immersió amb pocs exemplars i poques espècies, però les tres bastant vistoses 😛

Josep Lluis, Miqui, Senda i Toni.

Importat del Blog del GROC.