Islàndia

Els Sigur Ros apareixen de nou. Aquesta vegada amb un doble cd i un dvd de la gira de l’any passat, però no un dvd qualsevol… només de veure el trailer em venen ganes d’anar a fer un vol a la seva illa-volcà. Tot arribarà…

El trailer del dvd es pot veure amb més qualitat a la seva pàgina: http://www.heima.co.uk/

In Rainbows

Bé, pretenia intentar explicar qui són radiohead i no se si seré capaç de descriure’ls, segur que em quedaré curt, o potser em fotré pesat… provablement seré molt poc imparcial, però podria dir que són el que se’n diu un grup que farà (o ja ha fet) història, que són el referent per molts que han sortit després, que l’OK Computer és un dels millors discs que s’ha fet mai, que han creat un estil propi i l’han sabut renovar varies vegades sense estancar-se, marcant noves fites i sorprenent als seus fans.

Pablo Honey (1993) The Bends (1995) OK Computer (1997)
Kid A (2000) Amnesiac (2001) Hail to the Thief (2003)

Ara està a punt de caure un nou disc, IN RAINBOWS, però aquesta vegada no el trobarem a les botigues, ni l’han filtrat abans a l’emule, ara l’han anunciat a la seva web, que sortirà el dia 10 d’octubre, que si el vols l’has d’encarregar, dues possibilitats, edició especial quetecagas (doble vinil, doble cd, fotos, etc.) i edició digital a descarregar. Si optes per la opció a descarregar, l’encarregues i a l’hora de pagar… la voluntat. El vols? reserva’l aquí
Jo he fet el ranci i no pagaré res per descarregar-lo… suposo que més endavant caurà la caixa…

mmmmmquè més? la discografia. Si no has escoltat res i et pica la curiositat no ho fagis a l’atzar, segueix un ordre… pas a pas:

Els dos primers discs són, per dir-ho d’alguna manera, elèctrics, guitarres, baix, teclats i bateria…

Un exemple: Creep (1992)

un altre, del segon àlbum: Fake plastic trees (1995)
La de l’anunci de síndrome de down clic?

Després ve la obra mestra, l’OK COMPUTER, on s’atreveixen amb l’electrònica i la desborden. S’ha dit que és el The Dark Side of the Moon (Pink Floyd) dels 90. Per mi, la millor cançó de radiohead està aquí, Let Down. Recomanable d’escoltar a les fosques aïllat de tot… pell de gallina i llagrimeta.
Enllaç al youtube aqui (encara que el video no és l’original és el que es sent millor)
I un video bo:

No surprises

va, un altre:

Paranoid Android

I després van fer un canvi radical, entrant en sons envolvents, atmosfèrics, molt experimentals, més difícil de digerir per a alguns… La veritat és que recordo haver anat a l’fnac quan va sortir i amb el cd a la mà vaig pensar, va escolta’l ara. Vaig anar cap als auriculars i els vaig despenjar alhora que un guiri amb cara d’entusiasta, cadascú va esperar que sortís el so dels seus i quan va començar… se’ns va quedar cara de tontos… cançó rera cançó no hi havia res que s’assemblés al que esperàvem, res semblant al que havíem sentit mai… Igualment me’l vaig emportar amb la fe cega que allò havia de ser bo i sí, després d’escoltar-lo un parell de vegades, més pells de gallina…
Tant el Kid A com l’Amnesiac són part del mateix treball, però van decidir dosificar i en van fer dos àlbums… Provablement és d’agraïr… No com jo ara que estic cascant el rotllo…

Finalment hi ha el Hail to the Thief, on tornen a centrar-se musicalment (per dir-ho d’alguna manera), tornen més les guitarres del principi però amb l’estil dels dos darrers àlbums…

Selecció d’alguns videos:

Més informació a greenplastic
No és la oficial, és d’un admirador, però com que la va fer tant completa el grup va decidir que així podrien jugar i experimentar amb la seva… a saber què hi trobeu… RADIOHEAD

Si has arribat fins aquí ara només falta saber què ens espera a IN RAINBOWS!

Let Down

Sí, ara en toca una de radiohead… està al caure un nou disc, és un bon moment per recopilar informació del meu grup preferit.
Mentre recopilo, com que fa dies que tinc el blog abandonat, penjo momentàniament un video d’ells en concert:

The Morning Bell

Cocorosie

 

Cocorosie són dues germanes, una és la Sierra, que toca la guitarra, el piano, l’arpa i amb una veu fina i aguda que normalment fan servir de fons, i l’altra es diu Bianca, que canta més sovint i amb una veu com esquerdada (recorda la Björk) i es dedica a l’electrònica, la percusió i intruments de joguina (rotllo Pascal Comelade…). La Sierra també posa la veu als coros de Metallic Falcons, un altre grup pels fans de cocorosie.
Estil musical? uf… com t’ho diria jo… potser ja és hora de deixar de posar etiquetes… Un punt frikis si que ho són, amb molta personalitat… interpreta-ho com vulguis després d’haver-les escoltat…
Ah, són amigues de l’Antony, (Antony & the Johnsons), un altre friki, per mi molt especials, encara que reconec que a molta gent en comptes de tocar-los la fibra igual els desperta una altra mena d’instints… De l’Antony ja en parlaré un altre dia.

Discografia:
2004 La Maison de Mon Rêve
2005 Noah’s Ark
2007 The Adventures of Ghosthorse and Stillborn

pàgina web
myspace

Més videos al YouTube:

Terrible Angels
Beautiful Boyz
Rainbowarriors
You are my sister (Antony + CocoRosie)
Werewolf
Sunshine

Síndrome de Down

Aquest anunci el vaig veure deu fer uns 8 anys quan vivia a Cerdanyola amb en Nino, en Fèlix i la Sandra… Em va ficar la pell de gallina, suposo que influenciat per la cançó de radiohead també, i pel doble clatellot al final de l’anunci. Quan vaig tenir internet, ja al pis de Nou Barris, va ser de les primeres coses que intentava trobar via kazaa i emule i no hi havia manera… Amb el descobriment del Youtube fa uns mesos ho vaig aconseguir!
L’he enviat a molta gent via mail, però crec que es mereixia sortir al meu blog.

Els subtítols estan en portuguès, més o menys es poden entendre. No els tradueixo aquí perquè us aixafaria l’anunci. Els introduiré com a comentari i si no ho heu pillat mireu-los després de veure’l.
“en Carlinhos va a l’escola tots els dies, el seu amic no”…

Antònia Font

He fet un petit treball de recerca…

Components:
Pau Debon: veu
Pere Debon: bateria
Jaume Manresa: teclats
Joan Roca: baix
Joan Miquel Oliver : guitarra, música i lletra

Biografia
L’any 1997 el grup Antònia Font enregistra una maqueta amb quatre temes. Cibernauta Joan, l’Univers és una festa, Rumba i Es xifon és un aparato, són els títols d’aquestes primeres cançons. Destaquen per unes lletres imaginatives i una adaptació lliure de diversos estils musicals. El primer concert és el mateix any als quintos de Bunyola. A partir d’aquí el grup comença a girar pels bars d’arreu de Mallorca que fins la publicació del primer disc.
Antònia Font és també el títol d’aquest primer treball discogràfic on s’inclouen dos temes de la maqueta i dotze de nous. La temàtica general és la costant que definirà l’estil narratiu de la banda: astronautes, viatges fabulosos, mons ideals, paisatges mediterranis inventats i vida domèstica. L’elapé té la particularitat d’haver estat reeditat per Blau-Discmedi com una joia prematura del pop illenc després d’haver venut 4000 còpies i passar més d’un any exhaurit.
A Rússia (disc català de l’any 2001 a Rne.4) és un treball on el grup es proposa fer un disc auster i directe. Les relacions humanes i les reflexions sobre el sentit de la vida són els temes que substitueixen en certa mesura els flirteigs amb el suprarrealisme de la primera època. Cal destacar la presentació en directe al Teatre Principal de Palma on la banda és consolida com a fenomen local. També és el disc amb el qual Antònia Font entra en contacte amb el públic i la crítica catalans.
El tercer disc és editat el 2002 amb el segell Drac de Virgin. Alegria, deu cançons curtes d’una clara vocació pop, rep el premi Puigporret (millor disc de l’any) que atorga la crítica musical catalana dins del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV). També figura com a segon millor disc editat a Espanya en la llista que cada any confecciona la revista Rockdelux. Aquesta publicació també deixa en segon lloc el tema Dins aquest iglú en la llista de singles. La gira de presentació passa pel Festimad a Madrid, per València (plaça de bous), Saragossa, Oviedo, i Barcelona. En aquesta darrera ciutat destaquen les actuacions al Primaverasound i al “Primer festival galàctic d’ultramar i el pirineu” amb Sisa i Comelade dins del BAM 2002.
El 2004 s’edita Taxi. Premi Altaveu ’04, millor disc de pop al MMVV, millor disc de l’any per la revista Enderrock, millor disc de l’any a Rock’n’clàssic… El tema Astronauta rimador és triat com a millor single de l’any d’àmbit estatal per la revista GO i el disc repeteix com a segon en la llista de Rockdelux. El treball inclou un CD amb setze cançons, un curtmetratge i un llibret d’unes cinquanta pàgines amb un relat. La temàtica és plenament la ciència ficció on els turistes del futur viatgen en transbordadors espacials com ara ho fan en luxosos creuers.
(copiat d’aquí)

Hi falta la informació del darrer disc, Batiscafo Katiuskas, però la podeu trobar a la seva web oficial juntament amb la discografia.

Us enganxo uns quants videos:

Batiscafo Katiuskas

Wa yeah!

Extraterrestres

Astronauta rimador

Joan Miquel Oliver

L’ànima d’Antònia Font, compositor, lletrista i guitarra. Té un disc en solitari, Surfistes en càmera lenta, una petita obra d’art. Tu m’entens, jo se que tu m’entens.

Per qui encara no conegui aquest geni, us poso un video de l’entrevista que li van fer a Silenci:

Vaig tenir l’honor de poder anar a un dels concerts d’ell a l’Heliogaval, gràcies al Pol Bosch…
Li vam anar a fer un petó al front, acte simbòlico-sentimental, no us passa amb certs personatges que els valoreu tant que us venen ganes d’agafar-los el cap i fer-los un petó al front per donar-los les gràcies per existir? Bé, reconec que del sentiment al fet hi va un tros… i que no ho tornaré a fer més… no ho va entendre massa… primer perquè el Titu li va preguntar si li podíem fer el petó a la calva… ell va dir que no tenia calva… (això és discutible, però l’error en sí era el detall, que l’homenatge anava al front, al seu cervell…) Jo li vaig dir que vale, que no tenia calva però que li volíem fer un petó al front… No ens va dir que sí ni que no, però smuac smuac i va fer cara de “però sou tontos o què us passa?” i el vam deixar xerrant amb la noia a qui havíem interromput, una noia alta despampanant amb un vestit vermell… què collons havia d’entendre la simbologia del nostre acte!

Us enllaço un tros del concert d’aquell dia que he trobat al youtubeundiatonto:

Un altre dia buscaré coses d’Antònia Font… més obres d’art… un llapis d’ikea, un pistatxo, uo yeah!

Afegeixo més videos (dia 10 de maig):

Petit homenet de montanya:

Pallaso:

I els dos nous singles (dia 26 de maig):

Hansel i Gretel:

Sa nuvia morta:

Javier Krahe

Bé, ahir a la nit vaig anar a veure’l a l’Auditori. Sembla mentida que encara sigui un gran desconegut per molta gent… suposo que es pot entendre perquè no fa mai concerts multitudinaris, va tocant de bar en bar o en casos extraordinaris en sales petites. No puc descriure’l, em quedaria curt… millor que us baixeu algun disc seu o que us mireu “Esta no es la vida privada de Javier Krahe“.
Us enganxarà… i si us interessa molt baixeu això.

Algunes cites seves:

Ya sé que a vosotros no os dejan fumar…
pero es que mis cigarrillos son de atrezo.

No me van a inspirar
ni las gracias de Aznar ni las gracias del Papa,
ni las gracias de Bush,
que estornuda, Jesús,
y nos larga un obús y nos borra del mapa.

Tal vez sea la edad, tal vez la kriptonita,
Hoy vuelo en metro y ya… ni el pito me levita.

Me gustas democracia
porque estás como ausente.