Hi ha un advance i un després

A les mires del cel,
ones ultraviolades, infraroges.
Entre el submarinista i el peix que no sap on va,
entre els ossos calcificats, cèl·lules.
Bullen partícules d’H2O al sòtil despintat,
entre sistemes solars, entre l’espai perdut.
L’astronauta camina amb la seguretat de saber
que els ampers són el voltatge partit per la resistència.
Camina sense escrúpols per ser com és,
i no s’expressa obertament perquè no pot.
És així, l’astronauta,
i es mira el cel desconcertat:
ones alfa, ones gamma.

Càpsula d’emergència. Joan Miquel Oliver.

Pulpito a la gallega?

Pop

És brutal quan nedant entre roques, mirant les gorgònies, garotes i peixicus, topes amb la mirada camuflada d’un pop. Notes que fa estona que t’ha vist i t’estudia. Quan intueix que li vols mal es tensa i es torna blanc, sempre amb la mirada fixa, preparat per deixar un núvol de tinta, fer quatre braçades (de vuit) i posar-se a un altre roca mimetitzant-se instantàniament. És increïble, no entenc com hi ha gent que els clava l’arpó al mig dels ulls, cara a cara, apagant la seva mirada intel·ligent.

Sí, a mi també m’agrada el pop a la gallega…

Les Retrouvailles

Torno a tenir càmera subaquàtica!
Mini-vaqueta

Vaqueta suïssa – Peltodoris atromaculata

Va ser una epopeia trobar la ixus60 per la carcassa que tenia… bé, l’epopeia era trobar-la a un preu decent, que els cabrons del Fotoprix venien la última a quasi el mateix preu que la última versió… Després de diverses puges frustrades a l’ebay vaig acabar trobant una oferta a una web d’intercanvis que es diu krakoa. 160 euros amb una bateria de recanvi i una tarja de 2gb, i encara amb un any i mig de garantia… Tot preparat per a un nou assassinat de la carcassa? doncs de moment sembla que no, sembla que encaixen perfectament…

Cal dir que la preparació de la càmera + carcassa frega la paranoia, el dia abans poso la carcassa buida dins una galleda i hi passa la nit per comprovar l’estanqueitat i al matí hi poso la càmera i ho torno a probar una i un altra vegada a la cerca de la més mínima filtració… També s’ha de posar una silicona a la goma de la junta (ni poca ni massa) i vigilar que no hi quedi cap pel ni cap granet de sorra. A un foro vaig llegir que recomanaven no obrir la carcassa entre immersions, que si hi havia una gota d’aigua a la junta pot provocar cristalització de sals que farien perdre l’estanqueitat. Evidentment tampoc me la torno a posar a la butxaca del jacket a l’hora de saltar del barco… avui li he donat al capità i després de saltar me l’ha donada…

Vaja, que de moment deixo estar el curs d’aquarel·la… Estic molt content amb alguna de les fotos que he fet…

L’atac del Peix Ballesta

Foto: Jordi Regàs

Ahir Diumenge, primer dia sense càmera subaquàtica, vam anar a Tossa a veure peixicus. Quan vam començar a nedar mar endins varem trobar-nos una sorpresa: un peix que no havíem vist mai! que guapo! com neda! mira! no té por! estem tots tres junts, el Jordi, el JosepMª i el tontet de la tofa, i ell que ens mira amb cara de simpàtic amb dents… No no, no té por… passem uns cinc minuts mirant-lo i al final se’n cansa i se’n va… Continuem la immersió, castanyoles, morenes, el llamàntol i el torpedo de l’altre dia, etc… fins que és l’hora de girar cua i tornar… anem tirant, ja estem arribant, ens disposem a fer la parada de seguretat, em giro i a uns metres veig el Jordi que fa gestos a un peix que té al damunt, l’espanta però torna a insistir, fot cara d’atavalat, deu estar consumint oxigen per variar… Veig dos submarinistes que venen d’on és ell, partint-se la caixa de la situació, jo també ric perquè realment és una imatge còmica (torno a recordar l’absència de la meva estimada càmera) M’apropo i li trec el peix de sobre i jugo amb ell, no se’n cansa i per més que l’intenti espantar torna, se’m queda mirant, jo el miro a ell, realment no se si vol jugar, vol menjar, o està enfadat, però està allà i és molt guapo, és un plasta però és guapíssim (evidentment estic parlant del peix). Tot i així té una certa preferència per intentar mossegar al Jordi… si el deixem enrere va directe al seu cap… Tant si ho intento jo com el Josep Mª acaba anant cap al Jordi, directe a la closca…
Al final ho vam aconseguir i va marxar… A saber quan en tornarem a veure un com aquest…

Mentre ens canviavem, al costat del cotxe, va passar una furgoneta amb una parella amb un somriure d’orella a orella: -“Què tal el peix Ballesta!? us ha tocat gaire els collons? nosaltres el teníem enganxat fins que us hem vist i us l’hem passat…”
Els cabrons ens havien encolomat el peix a consciència! Bé, gràcies a ells sabem com es diu… Peix Ballesta – Balistes capriscus.

Vita brevis

Dissabte em va arribar la carcassa per fer subaquàtica la meva càmera digital, la petita. Quina il·lusió! 10 dies esperant que vingués del Japó! Tokio m’és igual! Podré fer fotos a les morenes (els peixos), llamàntols crazzies, torpedos, castanyoles, Hypselodoris Elegans, estrelles marines, lluços al·letejants, flavelines, escòrpores, Titums Calçalegans, etc… Podré compartir les meves experiències i penjar fotos precioses al blog! Que guai que seré!

Aquí va un exemple de la primera immersió:

“La qualitat no acaba de ser bona perquè la meva IXUS 40 no s’acaba d’adaptar a la carcassa i no puc pitjar tots els botons… però bé, és igual, ja en buscaré una de segona mà quan tingui més pasta, de moment ja va bé aquesta…”

Segona immersió, de vaixell! A les Illes Formigues! Fuà! Ja veuràs quines fotos! Càmera a la butxaca per saltar a l’aigua, mà esquerra al regulador i màscara, mà dreta aguantant la resta que no em foti una hòstia a la cara, mirada a l’horitzó, pas endavant, XOOOOOOOOOF! Tot bé? Sí, perfecte! Busco els companys i glu-glu-glu-glu cap avall… m’equilibro, obro la butxaca, trec la càmera, glu-glu-glu-GLUPS! La carcassa ha deixat entrar aigua, aigua salada, aigua oxidant… Tota una immersió per davant, a prendre pel cul la càmera, centrem-nos amb els peixos… Quina capacitat de concentració…
Ara és molt diferent… tinc una carcassa i una màquina de fer fotos oxidada i plena d’aigua… només em falta arraconar uns 200 euros més i trobar una nova IXUS 60 per fer-li beure el mar, una més i prou, el següent pas serà compar unes aquarel·les i aprendre a dibuixar i pintar el què veig entre el blau.

i es curset de cosmonauta m’ha encantat

Pep Aurell

I un cel tan diferent des que hi ha damunt ca meva
és tot un alicient per deixar-se caure a Formentera.
Planeta blau i blanc, adéu des d’allà dalt,
demà respiraré èter gasificat.
I s’hotel transbordador és al.lucinant,
i es curset de cosmonauta m’ha encantat.
Comandant Armando Rampas,
no te follis ses hostesses una darrera s’altra,
i comandant, no m’involucris
que un turista és humanista i no un pirata.
Comandant Armando Rampas,
no te follis ses hostesses una darrera s’altra,
i comandant, no m’abandonis amb es teu paracaigudes,
mal te matis, incinerador dels arbres,
violador de ses altures.

Cristòfol Mortensen, 2175.