Guia amb noms científics

En construcció…

Els opistobranquis, de opisto (darrere) i branqui (brànquia), són una subclasse de mol·luscs gasteròpodes que es caracteritzen per tenir la closca reduïda o inexistent i les brànquies (òrgan per respirar) situades a la part del darrere del cos.

Anàtids (Ordre Anseriformes)

Ocells aquàtics rabassuts de mida entre mitja i molt gran. Bons nedadors: tenen les potes endarrerides i els dits palmats. En general el bec ample. Filtradors, herbívors i piscívors. Alguns són bons capbussadors. La majoria nien a terra entre la vegetació.

Fasiànids (Ordre Gal·liformes)

Rabassuts. Mida mitjana o gran. Majoritàriament terrestres, alguns bons caminadors. Vol explosiu. Niu a terra, sovint al recer d'alguna pedra o mata.

Fenicoptèrids (Ordre Fenicopteriformes)

Molt grans. Volen amb el coll estirat i les potes que sobresurten molt per darrera el cos. Ales petites que aletegen constantment. Bec curt i angulós amb el qual filtren invertebrats i petites llavors en aiguamolls soms. Crien en grans colònies.

Podicipèdids (Ordre Podicipediformes)

Ocells aquàtics de mida petita i mitjana. Becs rectes i punxeguts. Potes molt endarrerides amb els dits lobulats. Vida totalment aquàtica. Neden i es capbussen amb agilitat. S'alimenten de peixos i invertebrats aquàtics. Nius flotants entre la vegetació emergida.

Falacrocoràcids (Ordre Suliformes)

Negres, de mida gran. Descansen fora de l'aigua amb les ales obertes per eixugar el plomatge. Els quatre dits units per la membrana interdigital. Neden amb el cos mig submergit. Pesquen peixos de mida mitjana nedant sota l'aigua. Colonials. Nien en penya-segats i en arbres.

Alcedínids (Ordre Coraciformes)

Ocells de mida petita amb el bec molt gran. Bàsicament tropicals, amb un únic representant a Europa. Potes petites carnoses, amb dos dels tres dits davanters parcialment units. Pesquen peixos i invertebrats aquàtics. Nien en cavitats de fins un metre de profunditat que excaven en talusos amb el bec.

Oriòlids (Ordre Passeriformes)

De mida mitjana i colors llampants. Grup d'espècies tropicals amb un únic representant a Europa. Insectívors i frugívors. Niu teixit penjant d'una branca.

Lànids (Ordre Passeriformes)

De mida entre petita i mitjana. Amb el bec ganxut i robust com el dels rapinyaires però amb les potes dèbils, típiques de passeriforme. Cacen des de posadors visibles. S'alimenten d'insectes i petits vertebrats que claven en espines d'arbustos i tanques. Nien en arbres i arbustos, sovint a l'extrem de les branques.

Còrvids (Ordre Passeriformes)

De mida entre mitjana i gran, el corb és el passeriforme més gran del món. Bec en general robust, adaptat a una dieta omnívora. Sovint negres amb irisacions. Intel·ligents i amb bona capacitat d'adaptació. En ocasions, colonials. Nien a la capçada dels arbres o en cavitats de penya-segats.

Pàrids (Ordre Passeriformes)

Mida petita. Bec prim però fort i potes robustes. S'alimenten d'insectes i pinyons que extreuen fent grans equilibris, a vegades cap per avall. A l'hivern, gregaris. A vegades emmagatzemen aliment. Nien en forats, sobretot d'arbres. Accepten de bon grat les caixes niu i les menjadores.

Alàudids (Ordre Passeriformes)

Mida petita. Ocells terrenejants de coloracions críptiques. Cants melòdics, sovint emesos en vol. Bec mitjanament robust. Insectívors en el període de cria i granívors a l'hivern. Nien a terra a resguard d'una mata.

Cisticòlids (Ordre Passeriformes)

Insectívors. El niu és una bossa d'herba relligada amb telaranys a tiges d'una tofa d'herba a baixa alçada.

Acrocefàlids (Ordre Passeriformes)

Discrets i de coloracions críptiques. Insectívors. Niu en una cassoleta vegetal normalment lligada a mitja alçada en canyissar o arbrets.

Hirundínids (Ordre Passeriformes)

Mida petita i bec minúscul, amb boca gran adaptada a la captura d'insectes en vol. Ales llargues i vol àgil. Nius construïts amb fang a recer de cases i balmes. Algunes espècies excaven els nius en talusos sorrencs.

Fil·loscòpids (Ordre Passeriformes)

Grup relativament homogeni. Insectívors, fins i tot els que hivernen al N del Sàhara. Niu a terra, una bola d'herba amb entrada lateral.

Escotocèrcids (Ordre Passeriformes)

Insectívors. Niu en una cassoleta a terra o a molt baixa alçada entre vegetació densa.

Egitàlids (Ordre Passeriformes)

Mida petita amb la cua llarga. Comportament semblant al de les mallerengues. Bàsicament insectívors. Niu en forma de bola amb entrada lateral, en general en un matoll.

Sílvids (Ordre Passeriformes)

Mida petita. Coloracions discretes. Bàsicament insectívors. Moltes espècies residents també s'alimenten de fruits a l'hivern. Alguns, grans cantaires. Nien en arbustos i, més rarament, en arbres.

Regúlids (Ordre Passeriformes)

Molt petits. Insectívors. Niu una cassoleta vegetal de construcció atapeïda lligat a una branca exterior d'un arbre.

Sítids (Ordre Passeriformes)

Pica-soques i pela-roques. Bons grimpadors. Els pica-soques bec gruixut, s'alimenta d'insectes i fruits secs. Niu en forats, sobretot d'arbres. Redueix l'entrada amb fang. El pela-roques captura aranyes i insectes en cingles, on cria en un forat.

Cèrtids (Ordre Passeriformes)

De mida petita. Bec prim, llarg i corbat que els serveix per extreure aranyes i insectes de les fissures de l'escorça. S'enfilen pel tronc dels arbres recolzant-se amb la cua. Nien en forats.

Troglodítids (Ordre Passeriformes)

Mida petita amb la cua curta sovint enlairada. Insectívors amb el bec molt prim. Molt neguitosos. Es mantenen molt emboscats. Niu de molsa en forma de bola amb una obertura lateral, en murs o entre les arrels d'un arbre.

Estúrnids (Ordre Passeriformes)

De mida mitjana. Bec moderadament gruixut, adaptat a una dieta insectívora-frugívora. Fora del període reproductor, molt gregaris. Dormidors comunals amb desenes de milers d'individus. Niu desendreçat, en forats, sovint sota les teules.

Túrdids (Ordre Passeriformes)

Mida mitjana amb coloracions en general marrons o fosques. A vegades saltironen per terra. Becs lleugerament robustos. Durant el període reproductor insectívors, a l'hivern frugívors. En general bons cantaires, sovint amb cants aflautats. Nien sobretot en arbres a no massa alçada.

Muscicàpids (Ordre Passeriformes)

Mida entre petita i mitjana. Inclouen els que fins fa poc eren considerats petits túrdids. Coloracions molt variables. La majoria insectívors. Només les espècies residents o migradors presaharians a l'hivern també s'alimenten de baies. Niu molt variable. Des d'espècies que construeixen el niu a terra a baixa alçada fins altres que crien en forats d'arbre a una certa alçada.

Motacíl·lids (Ordre Passeriformes)

Mida petita amb cua i potes relativament llargues. Terrenejants. Es desplacen caminant o corrent. Terciàries llargues que acostumen a cobrir les primàries. Bec prim, bàsicament intectívores. Nien a terra al peu d'una mata o pedra, a vegades en murs.


L’ordre taxonòmic i la nomenclatura segueixen a eBird/Clements, versió 2021.

Les descripcions de les famílies estan extretes de la guia “Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears” de Lynx Edicions.